Think globally, act locally

Internet i les TIC estan transformat a passes agegantades la nostra societat i tots els que hi tenim accés i en podem gaudir estem d'acord que aquesta transformació ens està sent molt beneficiosa a nivell particular i col.lectiu. És per això que penso que és indispensable que aquest accés esdevingui universal, ja que l'analfabetisme digital en un futur no gaire llunyà serà tan greu com ho ha estat fins ara l'analfabetisme lingüístic.

És per això que són molt benvingudes totes les accions encaminades a reduir l'escletxa digital, i m'alegra veure que el govern català ha decidit en aquest sentit llançar el pla Catalunya Connecta encaminat a acostar tecnologies com la banda ampla, telefonia mòbil i Televisió Digital Terrestre (TDT) a tots els nuclis de població de més de 50 habitants i a tots els polígons industrials de Catalunya abans del 2010.

A més a part de lluitar contra la fractura digital aquest pla pot tenir altres efectes secundaris molt positius per a tots com són el manteniment de l'equilibri territorial i la sostenibilitat, ja que això pot evitar que la població de Catalunya es vegi obligada a desplaçar-se als grans nuclis urbans evitant l'abandonament d'unes parts del territori i la superpoblació d'altres. I a més les bones connexions tecnològiques facilitaran que puguem treballar des de qualsevol punt sense necessitat d'haver d'agafar el cotxe cada dia i recórrer grans distàncies per anar a treballar, ajudant a fer un món més sostenible, encara que sigui el nostre petit país, però també és bo actuar localment, pensant globalment (think globally, act locally), no us sembla?...

Estudiar anglès...Tot un clàssic també a internet

Tots sabem que el què trobem a internet és un reflex de la societat real, i per tant allí també hi podem trobar molts recursos per a aprendre, millorar o simplement practicar l'anglès. Evidentment això últim, és a dir practicar les nostres habilitats comunicatives en anglès, és ben fàcil a la xarxa, ja que molta de la informació que aquí s'hi troba està en anglès. No hem de perdre de vista que l'invent va néixer als Estats Units i de fet aquesta llengua s'ha convertit indiscutiblement en llengua franca internacional per excel.lència.

Si bé a surfejar la xarxa en anglès ens hi atrevim tots , i més encara quan disposem d'aquests fantàstics traductors automàtics com el que ens presentava un company en una entrada del seu blog, el que ens costa més és parlar, escoltar o escriure en anglès , i més als espanyols i catalans que sembla que aquest idioma se'ns resisteix enormement com s'entesten a demostrar una vegada i una altra les estadístiques que ens donen a conèixer els mitjans

És per això, que si vosaltres pertanyeu al gruix de persones que les estadístiques diuen que no saben anglès us convido a connectar-vos a tot un seguit de webs d'aprenentatge online d'anglès de forma totalment gratuïta, com per exemple:

http://www.mansioningles.com/
http://www.inglesmundial.com/
http://www.lingolex.com/
http://www.multiteca.com/
http://www.eslcafe.com/

Bé això serà es clar si teniu temps i us queden ganes d'estudiar anglès després d'anys i panys anant a classes. I és que penso que el què ens cal és perdre la vergonya i llançar-nos a la piscina.

Yes, we can.... (que diria Barak Obama)

L'ús terapèutic dels blogs

El dijous passat llegia un breu article al diari AVUI que parlava de la iniciativa d'un grup de noies anorèxiques i ex-anorèxiques que havien decidit crear blogs on explicar la seves vivències personals amb aquesta malaltia, com una manera d'ajudar a altres malaltes que puguin estar passant pel mateix que elles han passat. Tots aquests blogs es troben reunits en la pàgina http://www.1espejo1000ventanas.com/ , d'una manera similar a com estem agrupats nosaltres en el nostre "Planeta Fonaments".

La veritat és que aquesta notícia em va fer reflexionar sobre la vessant més útil dels blogs, com és aquest cas en què gràcies a les TIC es pot aconseguir fer una teràpia de grup amb noies anorèxiques sense necessitat d'haver-les de reunir físicament a totes, i sense que s'hagin de veure exposades a la pressió del grup.

Ara bé no hem de perdre de vista que de la mateixa manera que aquest es pot considerar un ús positiu dels blogs, també existeix en aquest mateix entorn un ús totalment contraposat i que fa just tot el contrari, és a dir promocionar l'anorèxia i la bulímia, i sinó feu una ullada al següent blog: http://lucharporloquequiero.blogspot.com/ i d'altres enllaços que hi trobareu i que són d'altres "princeses" (que resulta que és com s'anomenen entre elles en els seu argot particular aquestes persones).

De fet sembla que un dels objectius dels blogs agrupats a http://www.1espejo1000ventanas.com/ ha estat precisamentel de contrarrestar l'efecte perniciós d'aquest blogs coneguts com "pro-anaymia" (és a dir a favor de l'ANorexiA Y la buliMIA). Per tant aplaudeixo la inicitaiva d'aquest grup de noies que no només han lluitat i lluiten contra la malaltia, sinó que a més volen ajudar a d'altres a superar-la.

I de fet, entroncant amb el tema plantejat en una entrada que he llegit en el blog d'un company del planeta en què es preguntava sobre la necessitat dels blogs, potser no és una qüestió de si són necessaris o no, sinó més aviat de si són útils o no. I jo crec que si que poden ser-ho. Però, més enllà de les nostres opinions el fet és que, per bé o per mal,, els blogs existeixen, són una realitat i per tant que cadascú en faci l'ús que consideri oportú o NECESSARI.

EGGS, SAUSAGE, SPAM, SPAM,BAKED BEANS AND SPAM

En referència a l'origen de la paraula "spam" que en un dels blogs del Planeta es vinculava a un "gag" del grup còmic britànic Monty Python (genials, per cert), com a filòloga de llengua anglesa que sóc per formació i per deformació, m'ha picat la curiositat, i he volgut investigar més sobre el veritable origen d'aquesta paraula i el motiu pel qual s'ha acabat adoptant per a referir-se al "correu electrònic no sol.licitat".

Evidentment la resposta l'he trobada a internet (on sinó?), i resulta que la paraula data del 1926 quan es va començar a comercialitzar un pernil amb espècies (SPiced hAM és el seu nom en anglès) en conserva que varen batejar amb el nom de SPAM (feu una ullada al la web que no té desperdici !!!). Aquest fou el primer producte de carn enllaunada del mercat. Donat que no requeria refrigeració va esdevenir desseguida molt popular de manera que a tots els rebosts de les cases n'hi havia, i fins i tot els exèrcits americà i rús el servien contínuament en el "ranxo" dels seus soldats durant la II Guerra Mundial.

No és difícil, doncs, entendre l'associació d'idees que van fer els que varen decidir anomenar spam al correu electrònic no desitjat que ens arriba constantment a les nostres bústies. No hi ha dubte, però, que el sketch dels Monty Python va ser, en gran mesura, l'inspirador d'aquest paral.lelisme.

Un cop vista la vis còmica del terme, deixeu-me que em posi més seriosa i reflexiva respecte del fenòmen dels "spams" (que per a mi estan esdevenient un autèntic maldecap per la pèrdua de temps que em suposen quan m'haig de dedicar a esborrar-los). Segons les estadístiques:

• El 90% dels usuaris odien els spams (jo m'incloc)


• Un 55% dels usuaris eliminen els spams directament quan els reben (també m'hi incloc)


• Només el 9% els llegeix i d'aquests un 12% els respon.


• Un 19% diuen que mai han rebut aquest tipus de missatges.

Tenint en compte com de barato és enviar spams i la probabilitat que el 9% dels destinataris els llegeixin i d'aquests un 12% respongui, penso que aquestes xifres són prou significatives com perquè aquest sistema segueixi utilitzant-se. Per altra banda, si bé internet va nèixer com a un invent al marge de qualsevol activitat comercial, està clar, que avui en dia, el seu ús comercial és el què sosté el seu funcionament. NO HO VEIEU AIXÍ??

La revolució informàtica invisible

Si m'haguessin dit fa 10 anys que l'any 2008 hi hauria una xarxa internacional d'ordinadors connectats sense cable en els països subdesenvolupats, hauria pensat que em prenien el pèl.

Però pel que sembla això està passant, hi ha una xarxa en contínua expansió, i no precisament a través d'ONGs o Fundacions sense ànim de lucre o ajudes al desenvolupament, sinó que és mitjançant les lleis més elementals del mercat, és a dir el finançament dels usuaris finals, en aquest cas els més pobres del planeta . Estic parlant, per suposat, de la xarxa de telèfons mòbils. Juntament amb l'internet, amb el que s'està fusionant ràpidament, aquesta és l'esdeveniment tecnòlogic més impressionant dels nostres temps, el qual té, a més, el poder de revolucionar l'accés a la informació per tot el tercer món.

Malauradament, la realitat esbiaixada que vivim limita la nostra comprensió d'aquest increïble fenòmen: per al primer món (Amèrica del Nord i Europa Occidental) el telèfon mòbil és bàsicament o únicament un telèfon dissenyat per a fer trucades telefòniques. En els països rics, fins i tot aquells que utilitzen el mòbil per a d'altres funcions com la d'enviar e-mails, casi sempre ho fan com un apèndix/complement del seu ordinador (ja sigui el de sobretaula o el portàtil que tenim tant a l'oficina com a casa). Él telèfon mòbil s'utilitza per aquestes tasques només quan no tenim l'ordinador a mà.

Mentrestant, aquesta revolució de minúsculs ordinadors sense cable, finançats de la pròpia butxaca de l'usuari final, quasi està passant desapercebuda als ulls de la comunitat internacional, en què el paradigma tecnològic gira al voltant dels ordinadors de sobretaula i portàtils, com ara el que va dissenyar la fundació OLPC (el projecte de la qual us vaig exposar en la meva anterior entrada) i el qual ara m'adono que està abocat al fracàs, ja que només està arribant, i de manera molt lenta i amb moltes dificultats, a unes poques regions del tercer món, mentres la xarxa d'"ordinadors invisibles" continua la seva penetració exponencial en aquestes mateixes regions, i sense que les nostres antenes ho detectin.

Potser ja va sent hora que ens adonem que per a la majoria de la població mundial, i pel que respecte a les previsions futures EL MÒBIL... ÉS L'ORDINADOR.

Un ordinador per a cada infant

El programa OLPC (One Laptop per Child), va sorgir l'any 2005 a partir d'una inicitaiva del famós informàtic i pensador nordamericà Nicholas Negroponte, per fer arribar ordinadors i internet de manera relativament senzilla i barata als nens pobres de tot el món, i contribuir així a reduir l'escletxa digital. Els ordinadors varen ser pensats per distribuir-los a un cost de 100 dolars (68 euros aprox.) i com podreu apreciar en el vídeo que us he posat (i en una imatge que vaig inserir en la meva primera entrada a aquest bloc) han estat dissenyats de manera molt funcional però alhora atractiva per a la canalla.

Fins aquí tot sona molt bé, i sembla una fantàstica i molt lloable iniciaitva solidària, si no fos que després de 3 anys aquesta programa sense ànim de lucre sembla que corre el perill de acabar sent un autèntic fracàs donats els forts conflictes d'interessos entre les empreses que hi donen suport i els creadors de la idea.

Intel, que era una de les empreses que estaven involucrades en el projecte (junt amb Google i Red Hat, entre d'altres), finalment li ha retirat el seu suport perquè segons sembla volia explotar la idea de manera paral.lela i en forma de negoci, amb un model d'ordinador similar, el Classmate PC. Per a més inri, s'especula que ara Microsoft entrarà en el projecte i molt probablement això obligaria a canviar el programari lliure Linux que, òbviament, fins ara utilitzaven aquests ordinadors, per l'omnipresent i omnipotent Windows.

A més, per acabar-ho d'adobar la Fundació promotora d'aquest projecte ha estat demandada per l'empresa nigeriana LANCOR per violació de patent del seu teclat i aquesta reclama una indemnització de 20 milions de dòlars.

Tot plegat és molt trist, ja que si bé en els seus orígens les TIC han estat un exemple de solidaritat i companyerisme, sembla que ja ningú no se'n recordi d'aquest esperit original i només es pensi en treure-hi un rendiment en forma de negoci.

Gadgets: el teclat virtual

Avui en dia ja podem utilitzar la PDA o l'SmartPhone com a microordinadors per a consultar o escriure e-mails, fer fulls de càlcul ràpids, prendre notes, fer petits esquemes,... però si bé les plataformes de suport cada vegada es fan més petites, els nostres dits no es poden reduir per tal d'adaptar-se a aquesta microtecnologia, i és per això que m'ha cridat l'atenció un nou gadget que consisteix en un teclat virtual.

Aquest teclat porta per nom "Celluon Cl 850". El seu funcionament no té complicacions, tan sols necessitem connectar-lo a través de bluetooh o USB al nostre dispositiu (PDA, smartphone o PC) i es connecta automàticament projectant la imatge làser d'un teclat a una superfície. L'escriptura es produeix quan el sensor detecta on col.loquem cada dit i el moviemnt que fem amb aquests.

Pel cantó negatiu tenim els de sempre: familiaritzar-nos amb un nou teclat i no obtenir resposta al prémer una tecla.

Com a avantatge podem mencionar el fet que com tota nova tecnologia si bé el seu preu incial era dissuasori amb el temps aquest s'ha fet cada cop més assequible i el podem trobar per un preu que oscil·la entre els 60 i els 120 euros.