El dijous passat llegia un breu article al diari AVUI que parlava de la iniciativa d'un grup de noies anorèxiques i ex-anorèxiques que havien decidit crear blogs on explicar la seves vivències personals amb aquesta malaltia, com una manera d'ajudar a altres malaltes que puguin estar passant pel mateix que elles han passat. Tots aquests blogs es troben reunits en la pàgina http://www.1espejo1000ventanas.com/ , d'una manera similar a com estem agrupats nosaltres en el nostre "Planeta Fonaments".
La veritat és que aquesta notícia em va fer reflexionar sobre la vessant més útil dels blogs, com és aquest cas en què gràcies a les TIC es pot aconseguir fer una teràpia de grup amb noies anorèxiques sense necessitat d'haver-les de reunir físicament a totes, i sense que s'hagin de veure exposades a la pressió del grup.
Ara bé no hem de perdre de vista que de la mateixa manera que aquest es pot considerar un ús positiu dels blogs, també existeix en aquest mateix entorn un ús totalment contraposat i que fa just tot el contrari, és a dir promocionar l'anorèxia i la bulímia, i sinó feu una ullada al següent blog: http://lucharporloquequiero.blogspot.com/ i d'altres enllaços que hi trobareu i que són d'altres "princeses" (que resulta que és com s'anomenen entre elles en els seu argot particular aquestes persones).
De fet sembla que un dels objectius dels blogs agrupats a http://www.1espejo1000ventanas.com/ ha estat precisamentel de contrarrestar l'efecte perniciós d'aquest blogs coneguts com "pro-anaymia" (és a dir a favor de l'ANorexiA Y la buliMIA). Per tant aplaudeixo la inicitaiva d'aquest grup de noies que no només han lluitat i lluiten contra la malaltia, sinó que a més volen ajudar a d'altres a superar-la.
I de fet, entroncant amb el tema plantejat en una entrada que he llegit en el blog d'un company del planeta en què es preguntava sobre la necessitat dels blogs, potser no és una qüestió de si són necessaris o no, sinó més aviat de si són útils o no. I jo crec que si que poden ser-ho. Però, més enllà de les nostres opinions el fet és que, per bé o per mal,, els blogs existeixen, són una realitat i per tant que cadascú en faci l'ús que consideri oportú o NECESSARI.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Molt bon post. La notícia també em va cridar l'atenció.
Les comunitats virtuals ofereixen un espai d'informació, suport emocional i ajuda a molta gent amb problemes de salut.
Hi ha malalts, com els malalts mentals, els alcohòlics, etc., que patixen un estigma social. A internet aquestes persones troben un espai únic on expressar-se, compartir i aprendre, sense ser jutjats per ningú.
Publica un comentari a l'entrada