Un ordinador per a cada infant

El programa OLPC (One Laptop per Child), va sorgir l'any 2005 a partir d'una inicitaiva del famós informàtic i pensador nordamericà Nicholas Negroponte, per fer arribar ordinadors i internet de manera relativament senzilla i barata als nens pobres de tot el món, i contribuir així a reduir l'escletxa digital. Els ordinadors varen ser pensats per distribuir-los a un cost de 100 dolars (68 euros aprox.) i com podreu apreciar en el vídeo que us he posat (i en una imatge que vaig inserir en la meva primera entrada a aquest bloc) han estat dissenyats de manera molt funcional però alhora atractiva per a la canalla.

Fins aquí tot sona molt bé, i sembla una fantàstica i molt lloable iniciaitva solidària, si no fos que després de 3 anys aquesta programa sense ànim de lucre sembla que corre el perill de acabar sent un autèntic fracàs donats els forts conflictes d'interessos entre les empreses que hi donen suport i els creadors de la idea.

Intel, que era una de les empreses que estaven involucrades en el projecte (junt amb Google i Red Hat, entre d'altres), finalment li ha retirat el seu suport perquè segons sembla volia explotar la idea de manera paral.lela i en forma de negoci, amb un model d'ordinador similar, el Classmate PC. Per a més inri, s'especula que ara Microsoft entrarà en el projecte i molt probablement això obligaria a canviar el programari lliure Linux que, òbviament, fins ara utilitzaven aquests ordinadors, per l'omnipresent i omnipotent Windows.

A més, per acabar-ho d'adobar la Fundació promotora d'aquest projecte ha estat demandada per l'empresa nigeriana LANCOR per violació de patent del seu teclat i aquesta reclama una indemnització de 20 milions de dòlars.

Tot plegat és molt trist, ja que si bé en els seus orígens les TIC han estat un exemple de solidaritat i companyerisme, sembla que ja ningú no se'n recordi d'aquest esperit original i només es pensi en treure-hi un rendiment en forma de negoci.